L’HORTA DE VALÈNCIA

L’Horta de València és el conjunt d’horts regats per les séquies procedents del riu Túria. D’origen romà, va ser baix domini musulmà (s. VIII-XIII) quan es va produir el seu gran desenvolupament: es van introduir nous cultius i tècniques de treball i es va posar en funcionament la xarxa de séquies.

Comprén un ràdio de 10-15km que rodeja la ciutat de València; una superfície de 10.500 hectàrees dividida en dos comarques: l’Horta Nord, al nord del riu Túria, i l’Horta Sud, al sud del mateix, incloent la ciutat de València.

L’Horta Nord, on ens trobem, comprén 22 municipis i algunes pedanies de València. La seua activitat tradicional històricament ha sigut l’agrícola, amb un predomini dels cultius de taronja i hortalisses, com creïlla, tomaca, ceba i la xufa.

PATRIMONI HÍDRIC

En l’entorn del Molí dels Canyars es troben imports elements del patrimoni hídric valencià que han perviscut fins als nostres dies.

Séquia de Tormos i Séquia de Rascanya

Dos de les nou séquies que reguen l’Horta de València, i que es regixen pel Tribunal de les Aigües de València, institució jurídica amb més de mil anys d’antiguitat.

La Séquia de Tormos és la primera que presa l’aigua pel marge esquerre del riure Túria, a excepció de la de Moncada que es troba aigües dalt, i el seu traçat es prolonga al llarg de dotze quilòmetres, des del seu assut en el terme de Paterna fins a desembocar en la Séquia de Rascanya.

La Séquia de Rascanya és l’última en el marge esquerre del Túria. S’interna en la ciutat de València creuant els barris de Campanar, Marchalenes i Torrefiel, i ja a cel descobert, transcorre paral·lela al barranc del Palmaret fins al Molí dels Canyars, on es dividix en dos llengües: la d’Alboraia i la d’Almàssera.

Les Llengüetes

Estes llengües són les úniques del reg de la Séquia de Rascanya que continuen visibles, a l’aire lliure, i en la seua ubicació original anterior al s. XIII.

La seua tasca és gestionar les aigües de la séquia en el Braç d’Alboraia i en el Braç d’Almàssera. La primera correspon a la llengua de la dreta, i gira en direcció Est paral·lela al Barranc del Carraixet cap al mar. La segona creua el Barranc del Carraixet amb el propòsit d’irrigar els camps d’Almàssera.

MOLÍ DELS CANYARS

Habitatge rural tradicional de l’Horta Nord, la construcció data de finals del s. XVIII. Va ser en els seus orígens la residència dels treballadors d’un dels set molins associats a la Séquia de Tormos, que la travessa d’Oest a Est.

El cos principal està compost per dos plantes amb coberta a dos aigües de teula àrab, a base de bigam de fusta amb travessers disposats transversalment per al suport de l’entabacado de rajola massissa catalana.

L’edificació disfruta de l’orientació favorable est-oest amb la protecció solar del migdia i de la brisa predominant del llevant valencià; conjunció que ha generat històricament les condicions de salubritat naturals dels assentaments de l’Horta.

Fins a l’actualitat ha complit la doble funció de residència de la família que cultiva les terres pròximes, així com de magatzem per a apers i farratge i quadra per a animals de cultiu i granja.